Saltar navegació. Anar directament al contingut principal (Tecla d'accés S)

Inicio del Menú Secundario

Fin del Menú Secundario

  1. Vostè es troba a:
  2. Inici
  3. Empreses i grans clients
  4. Informació útil
  5. Diccionari energètic

EDPDiccionari energètic

Comença el contingut principal

A

  • Accés obert: Capacitat d’enviar o fer arribar energia elèctrica a un client a través d’un sistema de distribució i transmissió que no és propietat del productor (venedor) de l’energia.
  • Alternador: Generador que produeix corrent altern mitjançant el gir del seu rotor, impulsat per un motor.
  • Anivellament de càrrega: La postergació de certes càrregues per limitar la demanda d’energia elèctrica o la producció d’energia durant períodes de baixa demanda per a emmagatzematge i ús durant períodes de màxima demanda.
  • Antracita (carbó): Tipus de carbó dur i dens, difícil de trencar, net de manejar i difícil d’encendre que crema amb una flama intensa i pràcticament sense fum, perquè conté un percentatge elevat de carboni fixat i un baix percentatge de material volàtil.
  • Auditoria (d'energia): procés que consisteix a determinar el consum d’energia d’un edifici o una instal•lació a través de diverses tècniques.

B

  • Baixa demanda: Període de baixa demanda d’energia, en contraposició a la demanda màxima o pic.
  • Bateria: Dispositiu per a emmagatzematge d’energia compost per una o més cel•les electrolítiques.
  • Bioconversió: La conversió d’una forma d’energia en una altra per l’acció de plantes o microorganismes. La conversió de biomassa en etanol, metanol o metà.
  • Bioenergia: La conversió dels carbohidrats complexos de la matèria orgànica en energia.
  • Biogasificació o biometanizació: El procés que consisteix a descompondre la biomassa amb bacteris anaeròbics per produir biogàs.
  • Biomassa: Segons la definició de l’Energy Security Act (PL 96-294) (llei de seguretat en matèria d’energia) de 1980: "qualsevol substància orgànica disponible que sigui renovable, com els conreus agrícoles i les deixalles i els residus agrícoles, la fusta i les deixalles i els residus de la fusta, les deixalles animals, les deixalles municipals i les plantes aquàtiques".
  • Bomba de calor: Dispositiu elèctric que extreu la calor disponible d’una àrea (la font de calor) i la transfereix a una altra (el dissipador tèrmic) per escalfar o refredar un espai interior o per extreure l’energia calorífica d’un fluid.
  • Bugia: Unitat d’intensitat lluminosa; la magnitud de la bugia és tal que la luminància del radiador total, a la temperatura de solidificació del platí, és de 60 bugies per centímetre quadrat.
  • Bus (elèctric): Conductor elèctric que serveix com a connexió comuna per a dos o més circuits elèctrics. Pot tenir forma de barres rígides, fils trenats o cables.

C

  • Caixaa general de protecció: Caixa que conté els fusibles que protegeixen la instal•lació general de l’immoble.
  • Caldera: Recipient o tanc on s’utilitza la calor producte de la combustió de combustibles com el gas natural, el fuel o el carbó per generar aigua calenta o vapor per a aplicacions tan variades com calefacció d’ambients per a habitatges, producció d’energia elèctrica o calor per a processos industrials.
  • Calefacció centralitzada: Sistema de calefacció en què el vapor o l’aigua calenta per a la calefacció d’ambients o l’aigua calenta es condueix per canonades des d’una planta central de calderes o central elèctrica/planta d’escalfament fins a un conglomerat d’habitatges.
  • Calor: Forma d’energia tèrmica produïda per combustió, reacció química, fricció o moviment de l’electricitat. Com a condició termodinàmica, la calor, a pressió constant, és igual a l’energia interna o intrínseca més la pressió pel volum.
  • Camvi climàtic: Terme utilitzat per descriure els efectes a curt i llarg termini sobre el clima de la Terra d’activitats humanes com ara la crema de combustibles fòssils i la tala i crema de vegetació.
  • Canal de presa: Component d’una central hidroelèctrica; tub que subministra aigua a la turbina.
  • Capacitat: La càrrega que una unitat generadora d’energia o un altre equip elèctric o unitat de calefacció pot satisfer o subministrar segons el seu fabricant.
  • Capacitat confiable: La capacitat de transportar càrrega d’una central elèctrica durant un temps determinat, quan se la relaciona amb les característiques de la càrrega que s’ha de subministrar o se subministra; es determina per la capacitat, el factor de potència d’operació i la porció de càrrega que ha de subministrar la central.
  • Capacitat de màxima demanda: Capacitat del sistema o l’equip productor d’energia de satisfer les demandes pic d’energia.
  • Capacitat instal·lada: La capacitat total dels dispositius generadors d’electricitat d’un sistema o una central elèctrica.
  • Capacitat nominal: La capacitat de producció d’energia aproximada d’una planta d’energia en unes condicions específiques, comunament durant els períodes de més càrrega.
  • Carbó residual: Derivat de la carbonització a baixa temperatura d’un combustible sòlid.
  • Carbó vegetal: Material format per la combustió incompleta o la destil•lació destructiva (carbonització) de matèria orgànica en un forn d’assecatge o una retorta. (Quan es produeix de carbó de pedra s’anomena coc.) S’utilitza per cuinar, fabricar pólvora i acer (principalment al Brasil), com a absorbent i agent decolorant i per a la refinació de sucre i la recuperació de solvents.
  • Càrrega: La demanda imposada a un sistema productor d’energia; el requeriment o consum d’energia d’un equip o grup d’equips.
  • Càrrega elèctrica: Condició resultant d’un desequilibri entre la quantitat de protons i la quantitat d’electrons d’una substància.
  • Càrrec per energia: Part d’una factura d’electricitat que es basa en la quantitat d’energia elèctrica consumida o subministrada.
  • Càtode: Pol o elèctrode negatiu d’una cèl•lula electrolítica, un tub de buit, etc. per on els electrons ingressen (el corrent surt) al sistema; el contrari d’un ànode.
  • Central d'energia per combustió: Central que genera energia mitjançant la crema d’un combustible.
  • Centrals d’energia solar amb receptor central: També denominades "torres solars", utilitzen camps de miralls de seguiment de dos eixos coneguts amb el nom d’heliòstats. Una computadora controla la posició de cada heliòstat perquè reflecteixi els raigs solars a un receptor tèrmic instal•lat en una torre. L’efecte produït per molts heliòstats que reflecteixen la llum solar en un punt comú dóna per resultat l’energia combinada de milers de sols, que produeixen energia tèrmica d’alta temperatura. En el receptor s’utilitzen sals foses de nitrat per absorbir l’energia calòrica. Després s’utilitza la sal calenta per bullir aigua i convertir-la en vapor, que s’envia a un generador convencional de turbina de vapor per produir electricitat.
  • Central elèctrica de càrrega bàsica: Central elèctrica normalment operada per generar una càrrega bàsica, que sol operar a càrrega constant; entre els exemples s’hi inclouen les centrals elèctriques de carbó i les nuclears.
  • Central elèctrica de cicle combinat: Central elèctrica que utilitza dos cicles termodinàmics per aconseguir un millor rendiment general del sistema; per exemple: s’utilitza la calor d’una turbina de combustió de gas per generar vapor per a calefacció, o per operar una turbina de vapor amb la finalitat de generar més electricitat.
  • Central elèctrica de combustió interna: Generació d’energia elèctrica mitjançant un motor tèrmic que converteix part de la calor generada per la crema del combustible en moviment mecànic per operar un generador elèctric.
  • Cicle: En el corrent altern, el corrent s’incrementa de zero potencial o voltatge a un màxim en un sentit, torna a zero i després a un potencial o voltatge màxim en l’altre sentit. La quantitat de cicles completats per segon determina la freqüència del corrent; en l’estàndard nord-americà, el corrent altern és de 60 cicles.
  • Circuit: Conjunt de conductors i preses de corrent que, partint del quadre de comandaments, estan protegits per un sol interruptor automàtic.
  • Circuit elèctric: La ruta que segueixen els electrons d’una font generadora, passant un sistema elèctric i tornant a la font.
  • Circuit trancat: Tipus de sistema de calefacció en què el fluid de transferència de calor circula del component escalfador a un intercanviador tèrmic immers en un mitjà d’emmagatzematge de calor, que passa la seva calor als mitjans d’emmagatzematge sense tenir-hi contacte físic.
  • Classe de consumidor: Categories de consumidors d’energia, segons les defineixen els nivells, els patrons i les condicions de consum o demanda; solen incloure residencial, comercial, industrial i agrícola..
  • Coeficient d'energia: La raó de la potència produïda per un dispositiu de conversió d’energia eòlica a la potència d’una superfície de referència del corrent d’aire lliure.
  • Cogeneració: La generació d’electricitat o potència d’eix per un sistema de conversió d’energia i l’ús concurrent de l’energia tèrmica rebutjada del sistema de conversió com a font auxiliar d’energia..
  • Cogenerador: Classe de productor d’energia que produeix calor i electricitat a partir d’un sol combustible.
  • Combustible: Qualsevol material que es pot cremar per obtenir energia.
  • Combustible comú: Els combustibles fòssils: el carbó, el petroli i el gas natural.
  • Combustible de biomassa: Biomassa convertida directament en energia o en combustibles líquids o gasosos, com l’etanol, el metanol, el metà i l’hidrogen.
  • Combustible no renovable: Combustible que no es pot fabricar ni "renovar" fàcilment, com el petroli, el gas natural i el carbó.
  • Combustible sòlid: Qualsevol combustible en estat sòlid, com ara la fusta, la torba, el lignit, el carbó i els combustibles manufacturats com el carbó polvoritzat, el coc, el carbó vegetal, els maons, les pastilles, etc.
  • Combustibles alternatius: Terme difós per a combustibles per a transport "no convencionals", derivats del gas natural (propà, gas natural comprimit, metanol, etc.) o materials de la biomassa (etanol, metanol).
  • Combustibles fòssils: Combustibles formats en la terra a partir de restes de plantes i animals morts. Per a la formació de combustibles fòssils es necessiten milions d’anys. El petroli, el gas natural i el carbó són combustibles fòssils.
  • Combustió: El procés de cremar; l’oxidació d’un material mitjançant l’aplicació de calor, que uneix l’oxigen amb un material o un combustible.
  • Compost, elaboració de: Procés que consisteix a descompondre la matèria orgànica (biomassa) mitjançant microorganismes en condicions aeròbiques.
  • Compressor: Dispositiu utilitzat per comprimir aire per a la producció d’energia mecànica o elèctrica, i en condicionadors d’aire, bombes de calor i refrigeradors, per sotmetre a pressió el refrigerant i fer-lo circular pel sistema.
  • Condensador: El dispositiu d’un condicionador d’aire o bomba de calor en què es condensa el refrigerant, és a dir, passa de l’estat gasós al líquid en descomprimir-lo o refredar-lo.
  • Condicionament de l’energia: Procés de modificació de les característiques de l’energia elèctrica (per exemple, invertir DC a AC).
  • Condicions normals: En refrigeració, una temperatura d’evaporació de 5 graus Fahrenheit (F), una temperatura de condensació de 86 graus F, temperatura líquida anterior a l’expansió de 77 graus F i temperatura de succió de 12 graus F.
  • Conducció: La transferència de calor a través d’un material a través de l’energia cinètica de partícula a partícula; el flux de calor entre dos materials a diferent temperatura i en contacte físic directe.
  • Conductors: Fils que condueixen l’energia elèctrica fins a les bases d’endoll. La seva instal•lació ha de ser entubada i perfectament encastada.
  • Connexió de servei: Cable que uneix la xarxa de la companyia elèctrica amb la instal•lació del client.
  • Connexió en paral•lel: Forma d’unir cel•les o mòduls fotovoltaics connectats entre si pels cables positius per un costat i pels negatius per l’altre; amb aquesta configuració augmenta el corrent, però no el voltatge.
  • Connexió en sèrie: Forma d’unir cel•les fotovoltaiques connectant els conductors positius als negatius; amb aquesta configuració s’incrementa el voltatge.
  • Consum: Quantitat d’energia elèctrica utilitzada. Es mesura en kilowatts hora (kWh).
  • Contaminació atmosfèrica: La presència de substàncies estranyes en l’aire en unes concentracions que superen la capacitat de dispersió normal de l’aire i interfereixen en els processos biològics i l’economia humana.
  • Control de la contaminació atmosfèrica: L’ús de dispositius per limitar o impedir l’alliberament de contaminants a l’atmosfera.
  • Convenis: Limitacions sobre l’ús d’una propietat.
  • Corba de (sortida) energia: Representació gràfica de la sortida de potència d’un dispositiu de conversió de l’energia eòlica en funció de la velocitat del vent.
  • Corrent (Elèctric): El flux d’energia elèctrica (electricitat) en un conductor, mesurada en amperes.
  • Corrent altern: Tipus de corrent elèctric el sentit del qual s’inverteix a intervals o cicles regulars; als Estats Units, el paràmetre és 120 inversions o 60 cicles per segon. La seva abreviatura comuna és AC.
  • Corrente continu: Tipus de transmissió i distribució d’electricitat en què l’electricitat circula en un sol sentit pel conductor; sol ser un voltatge relativament baix i un corrent alt; s’abrevia DC.
  • Corrent de circuit curt: El corrent que circula lliurement per un circuit extern i no posseeix càrrega ni resistència; el màxim corrent possible.
  • Coulomb: Unitat de quantitat d’electricitat que transporta en 1 segon un corrent d’1 ampere.
  • Curtcircuit: Corrent elèctric que pren una ruta més curta de la prevista.

D

  • Demanda: La velocitat a la qual s’envia electricitat fins a un sistema o per un sistema, part d’un sistema o part d’un equip, expressada en kilowatts o una altra unitat adequada, en un instant determinat o de mitjana durant un període especificat.
  • Demanda coincident: La demanda d’un consumidor d’electricitat en el moment d’una demanda pic del sistema del proveïdor d’energia.
  • Demanda de càrrega base: La demanda mínima que experimenta una central elèctrica.
  • Demanda/càrrega pic: Demanda o càrrega màxima d’energia en un temps determinat.
  • Derivació: Pas de l’electricitat a través d’un camí inadequat, en haver-se establert un contacte indesitjat.
  • Desenergitzar: Desconnectar una línia de transmissió i/o distribució; línia d’alta tensió que no transporta corrent; obrir un circuit.
  • Desfasamiento: Procés que consisteix a passar d’un estat físic (sòlid, líquid o gasós) a un altre, amb una entrada o alliberament necessari o coincident d’energia.
  • Despesa de connexió: Quantitat que paga un consumidor per estar connectat al sistema de transmissió i distribució del proveïdor d’electricitat.
  • Desplaçament de la càrrega: Un dels objectius de l’administració de la càrrega, que trasllada les càrregues dels períodes de demanda alta als períodes de baixa demanda.
  • Desregulació: El procés que consisteix a modificar les polítiques de reglamentacions i les lleis per augmentar la competència entre proveïdors de productes bàsics i serveis.
  • Diferència de potencial: La diferència existent en la pressió elèctrica (voltatge) entre dos punts qualssevol d’un sistema elèctric o entre un punt qualsevol d’un sistema elèctric i la Terra.
  • Díode: Dispositiu electrònic que permet la circulació de corrent en un sol sentit.
  • Disponibilitat: descriu la confiabilitat de les centrals elèctriques. Fa referència a la quantitat d’hores que una central elèctrica està disponible per produir energia dividida entre la quantitat total d’hores d’un període determinat, normalment un any.
  • Dispositiu fotovoltaic: Dispositiu elèctric d’estat sòlid que converteix la llum en electricitat de corrent directe de característiques de voltatge-corrent que són funció de les característiques de la font de llum i dels materials i el disseny del dispositiu. Els dispositius fotovoltaics solars estan fets de diversos materials semiconductors, entre els quals es troben el silici, el sulfur de cadmi, el tel•luri de cadmi i l’arsenur de gal•li, i presenten formes monocristal•lines, multicristal•lines o amorfes.
  • Distribució: Orocés que consisteix a distribuir electricitat; sol definir la porció de les línies d’alta tensió d’una empresa de serveis elèctrics situada entre el pal i el transformador d’energia de l’empresa i un punt de connexió/mesurador del client.
  • Drets de connexió de servei: Quantitats que s’han d’abonar per a la realització d’una nova connexió de servei o per a l’ampliació de l’actual.
  • Drets de verificació: Quantitat que s’ha d’abonar per comprovar el bon funcionament dels comptadors i revisar la instal•lació elèctrica del client.

E

  • Efecte d'hivernacle: Terme utilitzat per descriure l’efecte d’escalfament que resulta quan la radiació d’ona llarga (longitud) queda atrapada pels gasos hivernacle d’origen natural i humà.
  • Electró: Partícula elemental d’un àtom, amb càrrega elèctrica negativa i massa d’1/1837 de la d’un protó; els electrons envolten el nucli d’un àtom, carregat positivament, i en determinen les propietats químiques.
  • Elèctrode: Conductor de connexió de terra.
  • Emissions: Substàncies o contaminants emesos com a resultat d’un procés.
  • Emmagatzematge d’energia: Procés d’emmagatzemar o convertir energia d’una forma a una altra per al seu ús posterior. Entre els dispositius i sistemes d’emmagatzematge es troben els acumuladors, els volants hidroelèctrics d’emmagatzematge convencionals i per bombament, el gas comprimit i la massa tèrmica.
  • Emmagatzematge d’energia tèrmica: Emmagatzematge d’energia tèrmica durant les hores de la nit, de menys demanda del servei públic, per utilitzar-la durant el dia següent sense afectar les tarifes elèctriques corresponents al pic diürn.
  • Empresa elèctrica: Societat, persona, organisme, autoritat o una altra entitat amb personalitat jurídica propietari o operador de les instal•lacions per a la generació, la transmissió, la distribució o la venda d’electricitat, principalment per a ús públic.
  • Energia: La capacitat de realitzar treball; és possible convertir diferents formes d’energia en altres formes, però la quantitat total d’energia roman idèntica.
  • Energia elèctrica: La quantitat de treball assolit per la potència elèctrica, que se sol mesurar en kilowatts-hora (kWh). Es produeix gràcies al moviment dels electrons.
  • Energia eòlica: Energia disponible a causa del moviment del vent a través del paisatge; s’origina en l’escalfament de l’atmosfera, la terra i els oceans mitjançant l’energia solar.
  • Energia hidroelèctrica emmagatzemada: Instal•lació hidroelèctrica que emmagatzema aigua en un dipòsit durant els períodes de molta afluència per augmentar la quantitat de líquid durant els períodes de baixa afluència. Els projectes d’emmagatzematge permeten que l’alliberament de cabal i la producció d’energia siguin més flexibles i confiables. Moltes operacions dels projectes d’energia hidroelèctrica utilitzen una combinació de mètodes.
  • Energia hidroelèctrica màxima: Central hidroelèctrica que funciona a la capacitat màxima permesa durant una part del dia i es tanca per la resta del temps o s’hi opera a capacitat mínima.
  • Energia hidroelèctrica sense emmagatzematge: Tipus d’instal•lació hidroelèctrica que utilitza el cabal del riu amb poca alteració i escassa o nul•la captació d’aigua.
  • Energia nuclear: Energia que prové de l’escissió d’àtoms de materials radioactius, com l’urani, i que produeix residus radioactius.
  • Energia renovable: Energia derivada de recursos que es poden regenerar o que, per a tot fi pràctic, no es poden exhaurir. Entre els tipus de recursos d’energia renovable s’inclou el moviment de l’aigua (energia hidràulica, de les marees i de les onades del mar), els gradients tèrmics de l’oceà, la biomassa, l’energia geotèrmica, l’energia solar i l’eòlica. També es considera que els residus sòlids municipals (MSW) constitueixen un recurs d’energia renovable.
  • Energia solar: Energia electromagnètica transmesa des del sol (radiació solar). La quantitat que arriba a la Terra és igual a un mil-milionèsim de l’energia solar total generada, o l’equivalent d’uns 420 bilions de kilowatts-hora.
  • Energia tèrmica: L’energia que s’origina en l’ús de l’energia calorífica.
  • Energia verda: Terme aplicat a l’energia produïda a partir de recursos renovables.
  • Entropia: Mesura de l’energia no disponible o inútil en un sistema; energia que no es pot convertir en una altra forma d’energia.
  • Equip de mesura o comptador: Aparell destinat a mesurar l’energia elèctrica consumida.
  • Escalfament global: Terme d’ús molt difós que descriu l’augment de la temperatura mitjana de la Terra causat per l’efecte hivernacle.
  • Esquema tarifari d’electricitat: declaració de la/les tarifa/es i les condicions aplicables a la venda o el subministrament d’electricitat.

F

  • Factor de càrrega: La proporció de demanda mitjana d’energia (càrrega) a demanda màxima (pic de càrrega) durant un període específic.
  • Factor de demanda: Relació entre la demanda màxima exercida sobre un sistema de generació i distribució d’electricitat i la càrrega total connectada al sistema; se sol expressar com a percentatge.
  • Factor energètic (EF): Mesura de l’eficiència total de diversos electrodomèstics. Per als escalfadors d’aigua, el factor energètic es basa en tres factors.
    • L’eficiència de recuperació, o l’eficiència amb la qual la calor de la font d’energia es transfereix a l’aigua.
    • Les pèrdues per reserva, és a dir, el percentatge de pèrdua de calor per hora de l’aigua emmagatzemada comparat amb el contingut d’aigua.
    • Pèrdues cícliques. Per als rentavaixelles, el factor energètic es defineix com la quantitat de cicles per kWh de potència d’entrada. Per a les rentadores de roba, com la capacitat en peus cúbics per kWh de potència d’entrada per cicle. Per a les assecadores de roba, com la quantitat de lliures de roba assecada per kWh de potència consumida.
  • Fase: Fil actiu dels dos que componen un conductor pel qual circula l’energia elèctrica.
  • Fotó: Partícula de llum que actua com a unitat d’energia individual.
  • Fuita (pèrdua de corrent): Pas del corrent per camins diferents al dels fils conductors. Si hi ha interruptor diferencial, aquest es dispararà.
  • Fusible: Dispositiu de seguretat que consisteix en un fil relativament fi de curta longitud instal•lat en un portafusibles o en un cartutx i connectat com a part d’un circuit elèctric. Si el corrent d’origen del circuit supera un valor predeterminat, el fil del fusible es fon (és a dir, es "crema" el fusible) i es talla el circuit, el que impedeix que es danyi el circuit protegit per aquest fusible.

G

  • Gas de combustió: El gas resultant de la crema d’un combustible, enviat al fumeral.
  • Gas envasat: Terme genèric per a gas liquat i pressuritzat, en general butà, propà o una barreja d’ambdós, contingut en un cilindre i destinat a l’ús domèstic.
  • Gas natural: Gas hidrocarbur que s’obté de fonts subterrànies, generalment relacionades amb dipòsits de carbó i petroli. Conté, generalment, un alt percentatge de metà, diferents quantitats d’età i gasos inerts; s’utilitza com a combustible per a calefacció.
  • Gasificació: Procés en què un combustible sòlid es converteix en gas; també conegut amb el nom de destil•lació pirolítica o piròlisi. La producció d’un gas combustible net permet una àmplia gamma d’opcions d’energia.
  • Gasificació de la biomassa: La conversió de biomassa en un gas, per biogasificació o gasificació tèrmica, en què es produeix hidrogen per la gasificació a alta temperatura i la piròlisi a baixa temperatura de la biomassa.
  • Gasos hivernacle: Els gasos que, com el vapor d’aigua, el diòxid de carboni, l’ozó troposfèric, el metà i l’ozó de l’atmosfera baixa, són transparents a la radiació solar, però opacs a la radiació d’ona llarga i, per tant, contribueixen a l’efecte hivernacle.
  • Generació bruta: La quantitat total d’electricitat produïda per una central elèctrica.
  • Generació d’electricitat: El procés de producció d’electricitat transformant altres formes o fonts d’energia en energia elèctrica; es mesura en kilowatts-hora.
  • Generador: Dispositiu que converteix energia mecànica en energia elèctrica.

H

  • Hores pla: Hores de consum intermedi i amb uns costos de producció mitjans.
  • Hores punta: Hores de màxim consum i uns costos de producció més alts.
  • Hores vall: Hores de mínim consum i uns costos de producció més baixos.

I

  • Incandescent: Llum que utilitza un filament escalfat per electricitat per produir llum dins d’un focus al buit o ple de gas inert.
  • Índex de cetà/cetanatge: Mesura de la facilitat d’encesa espontània d'un combustible (líquid).
  • Índexs d’eficiència energètica d’electrodomèstics: Els índexs d’acord amb els quals certs electrodomèstics converteixen les fonts d’energia en energia útil, segons ho determinen els procediments establerts pel Departament d’Energia dels Estats Units.
  • Inducció: Producció d’un corrent elèctric en un conductor per la variació d’un camp magnètic en la seva proximitat.
  • Intensitat: Mesura de la quantitat d’electricitat que passa per un conductor per segon. La seva unitat és l’ampere.
  • Intercanviador de calor: Dispositiu utilitzat per transferir calor d’un fluid (líquid o gas) a un altre fluid en què es troben físicament separats.
  • Interconnexió: Connexió o enllaç entre xarxes d’energia elèctrica que permet que cadascuna d’aquestes faci ús de la capacitat de reserva de l’altra en cas de necessitat.
  • Interruptor de circuits: Dispositiu utilitzat per interrompre un circuit elèctric en cas de sobrecàrrega; sol estar instal•lat en el circuit positiu; s’utilitza per protegir l’equip elèctric.
  • Interruptor de control de potència (ICP): És l’aparell que, d’acord amb la potència contractada i amb la dimensió de la instal•lació, la protegeix de sobrecàrregues i curtcircuits.
  • Interruptor diferencial (ID): Protegeix contra els contactes directes o indirectes de les persones amb aparells a parts actives de la instal•lació (fases).
  • Inversor: Dispositiu que converteix l’electricitat de corrent directe (provinent, per exemple, d’un mòdul o una sèrie fotovoltaica solar) en corrent altern per ser utilitzada directament en l’operació d’electrodomèstics o per subministrar energia a una xarxa d’energia elèctrica.

J

Joule: Unitat del sistema mètric decimal d’energia o de treball; l’energia produïda per una força d’un newton que actua a través d’un metre de distància; 1 joule per segon és igual a 1 watt.

K

  • Kilowatt (kW): Unitat de potència.
  • Kilowatt hora (kWh): Unitat de consum. El consum d’un aparell es calcula multiplicant la potència d’aquest per les seves hores d’utilització.

L

  • Làmpada halògena: Tipus de làmpada incandescent que conté un gas halogen en el focus que redueix la velocitat d’evaporació del filament i augmenta la vida útil de la làmpada. L’elevada temperatura de funcionament i la necessitat d’utilitzar accessoris especials en limita l’ús en aplicacions comercials i en làmpades de projectors i reflectors.
  • Làmpades amb reflector: Tipus de làmpada incandescent amb un revestiment interior d’alumini que reflecteix la llum a la part frontal del focus. Van ser concebudes per projectar llum en determinades superfícies.
  • Línies de transmissió: Transmeten electricitat d’alta tensió des del transformador fins al sistema de distribució elèctrica.
  • Línia repartidora: Conducció elèctrica que enllaça la caixa general de protecció amb la centralització de comptadors de l’edifici.
  • Llum fluorescent: La conversió d’energia elèctrica en llum visible mitjançant la utilització d’una càrrega elèctrica per excitar àtoms gasosos en un tub de vidre. Aquests àtoms emeten radiació ultraviolada, que és absorbida per un revestiment fosfòric aplicat a les parets del tub del llum. El revestiment fosfòric produeix llum visible.

M

  • Marge de capacitat: La diferència que hi ha entre la capacitat neta del sistema elèctric i els requeriments de càrrega màxima del sistema (càrrega pic); el marge de capacitat disponible com a preparació per al manteniment programat, les parades d’emergència, els requeriments de funcionament del sistema i les càrregues imprevistes.
  • Maxímetre: Instrument que recull la màxima potència demandada en cada període tarifari.
  • Mesurament net: La tècnica que utilitza la mateixa mesura per mesurar el consum i la producció d’electricitat d’un dispositiu generador petit (com en una casa amb sistema fotovoltaic solar o eòlic). L’energia neta produïda o consumida es compra o es ven al productor, respectivament, al mateix preu.
  • Metà: Gas incolor, inodor i insípid compost per una molècula de carboni i quatre d’hidrogen; és en extrem inflamable. És el principal element constitutiu del gas natural, que es forma naturalment per bacteris anaeròbics metanògens o que es pot produir en forma sintètica. S’utilitza com a combustible i per fabricar substàncies químiques.
  • Mòdul (panell) solar: Dispositiu fotovoltaic solar que produeix una sortida de potència determinada en unes condicions de prova donades, normalment format per grups de cel•les solars connectades en sèrie, en paral•lel o en combinacions sèrie-paral•lel.
  • Monòxid de carboni: Gas combustible, incolor i inodor, però verinós, de fórmula CO. Es produeix en la combustió incompleta del carboni i els seus compostos, com els combustibles fòssils (és a dir, el carbó, el petroli) i els seus derivats (per exemple, el gas liquat de petroli, la gasolina) i la biomassa.

N

  • Neutre: Fil, dels dos que componen un conductor, pel qual regressa el corrent després de passar per l’aparell elèctric.
  • Nivells de qualitat de l’aire: El nivell de contaminants permesos en l’aire exterior o interior, segons la legislació.

O

Ohm: Mesura de resistència elèctrica d’un material equivalent a la resistència d’un circuit en què la diferència potencial d’1 volt produeix un corrent d’1 ampere.

P

  • Pérdida(s) del sistema eléctrico: La quantitat total de pèrdua d’energia elèctrica en un sistema elèctric produïda entre la font generadora i els punts de subministrament.
  • Pèrdues (energia): Terme general que s’aplica a l’energia que es converteix en una forma que no pot ser utilitzada eficaçment (pèrdua) durant el funcionament d’un sistema de consum, conducció o producció.
  • Pèrdues energètiques del sistema elèctric: Mesura de la quantitat d’energia que es perd durant la generació, la transmissió i la distribució d’electricitat.
  • PIA: Petit interruptor automàtic de l’usuari. Substitueix els antics fusibles.
  • Placa d’identificació: Rètol metàl•lic enganxat en una màquina o un accessori que conté informació com ara la marca, el número de sèrie, el voltatge, la potència nominal en condicions específiques i altres detalls proporcionats pel fabricant.
  • Planta central d’energia: Central d’energia gran que genera electricitat per distribuir-la a clients múltiples.
  • Planta d’energia eòlica: Grup de turbines eòliques interconnectades a un sistema de subministrament públic d’electricitat per una xarxa de transformadors, línies de distribució i (en general) una subestació. Les funcions d’operació, control i manteniment generalment es troben centralitzades per una xarxa de computadores de monitoratge, complementades amb inspecció visual. És un terme comú als Estats Units. A Europa, s’anomena estació generadora.
  • Planta d’energia hidroelèctrica: Central elèctrica que produeix electricitat per la força de l’aigua que cau per una turbina hidroelèctrica que fa girar un generador.
  • Potència: Energia capaç de realitzar treball o d’estar disponible per fer-ho; la rapidesa amb la qual es realitza el treball, mesurada en cavalls de potència, watts o BTU per hora. Potència elèctrica és el producte del corrent elèctric per la força electromotriu.
  • Potència connectada: Suma de potències absorbides pels equips receptors que estiguin simultàniament connectats a la xarxa. Potència registrada en el maxímetre.
  • Potència contractada: Potència que contracta el client amb l’empresa subministradora i que determina els kW que tindrà a la seva disposició. Depèn de la potència instal•lada.
  • Potència instal•lada: Suma de potències de tots els equips receptors que componen la instal•lació.
  • Pronòstic de càrrega: Estimació de la demanda d’energia en un període futur.
  • Propà: Hidrocarbur gasós, C3H8, que hi ha en el petroli cru, en el gas natural i en el gas que se separa de la resta de components del petroli en una refineria. S’utilitza com a combustible, dissolvent i refrigerant. El propà es liqua a pressió i és el component principal del gas líquid de petroli (GLP).
  • Posada en servei: Procés en què una central elèctrica, un equip o una construcció rep l’aprovació per funcionar, sobre la base de l’execució observada i mesurada que compleix les especificacions de disseny.

Q


  • Quadre general de comandaments: Comprèn els elements de comandament i protecció de la instal•lació de l’usuari (IPC, ID i diversos PIA).
  • Querosè: Tipus de combustible per a calefacció derivat del petroli cru refinat; té una escala d’ebullició segons la pressió atmosfèrica que va des de 400 graus fins a 550 graus Fahrenheit.
  • Quota d’energies renovables: Requeriment que una empresa pública de serveis elèctrics generi o adquireixi un determinat percentatge de l’energia que subministra o ven que sigui del tipus d’energia renovable i, per tant, garanteixi un mercat per a l'electricitat d'aquest origen.

R

  • Radiador: Component de subministrament (o intercanviador) de calor d’habitació d’un sistema de calefacció hidrònic (aigua calenta o vapor); li és subministrada l’aigua calenta o el vapor per convecció natural o bomba des d’una caldera.
  • Regulador: Dispositiu utilitzat per regular la velocitat del motor o, en un sistema de conversió d’energia eòlica, per controlar la velocitat de rotació del rotor.
  • Residus radioactius: Materials sobrants de la producció d’energia nuclear. Els residus radioactius poden danyar els organismes vius si no són guardats de manera segura.
  • Residus sòlids municipals: Deixalles de cases i empreses d’una comunitat que no estan qualificades de perilloses.
  • Resistència: La característica inherent d’un material d’inhibir la transferència d’energia. En els conductors elèctrics, la resistència elèctrica dóna com a resultat la generació de calor. La resistència elèctrica es mesura en ohms. Les propietats de resistència a la transferència de calor dels productes aïllants es quantifiquen com a valor R.
  • Resistència al foc: Capacitat d’un element de construcció d’un habitatge (divisió, paret, pis, etc.) de resistir el pas del foc. La seva qualificació s’expressa en hores.
  • Resistència de contacte: La resistència situada entre els contactes metàl•lics i el semiconductor.
  • Retallada de càrrega: Apagada o desconnexió de les càrregues per limitar la demanda pic.

S

  • Sector d'empreses elèctriques: Establiments privats o públics que generen, transmeten, distribueixen o venen electricitat.
  • Sectors d’ús final de l’energia: Els principals sectors consumidors d’energia de l’economia. El sector comercial inclou els edificis comercials i les empreses privades. El sector industrial inclou els fabricants i els processadors. El sector residencial inclou les cases particulars. El sector del transport inclou automòbils, camions, ferrocarrils, vaixells i aeronaus.
  • Semiconductor: Material que posseeix una capacitat limitada per conduir un corrent elèctric. Certs semiconductors –com el silici, l’arsenur de gal•li, el diselenur índic de coure i el teluri de cadmi– s’adeqüen de forma exclusiva al procés de conversió fotovoltaica.
  • Sèrie: Configuració d’un circuit elèctric en què el conductor positiu està connectat al negatiu d’un altre dispositiu productor, conductor o consumidor d’energia. Si bé els voltatges de cada dispositiu se sumen els uns als altres, en el corrent no passa així.
  • Sistema automàtic (o remot) de lectura de mesuradors: Sistema que registra el consum d’electricitat, gas, aigua, etc. i envia la informació a un dispositiu central d’acumulació de dades.
  • Sistema de calefacció central: Sistema pel qual se subministra calor a totes les zones d’un edifici des d’un aparell únic a través de tota una xarxa de conductes o tubs.
  • Sistema elèctric: Tots els conductors i els dispositius elèctrics que es troben connectats a una font de força electromotriu (o generador).
  • Sistema (d’energia) descentralitzat: Sistemes d’energia que subministren càrregues energètiques individuals o de grups petits.
  • Sistema d’energia de reserva: Sistema de reserva; per exemple, un generador de reserva per a una casa o un edifici comercial.
  • Sobrecàrrega: Es produeix quan els aparells connectats a un circuit determinat sobrepassen la potència per a la qual està dimensionat el circuit.
  • Subestació: Instal•lació elèctrica que conté equip per a la conversió (i, de vegades, generació) d’energia, com ara transformadors, compensadors i interruptors automàtics.

T

  • Tanque d'emmagatzematge: El tanc d’un escalfador d’aigua.
  • Tarifa d'electricitat: El preu unitari i la quantitat a la qual s’aplica, segons ho especifica un esquema o contracte tarifari.
  • Temps de parada: Interrupció del subministrament d’energia elèctrica.
  • Termòstat: Dispositiu utilitzat per controlar temperatures; s’utilitza per controlar el funcionament dels dispositius de calefacció i refredament encenent-los o apagant-los quan assoleixen certes temperatures.
  • Terra: Dispositiu utilitzat per protegir de xocs elèctrics l’usuari d’un electrodomèstic o sistema elèctric.
  • Transformador: Dispositiu electromagnètic que modifica el voltatge del corrent altern. Consta d’una bobina d’inducció amb debanats primari i secundari i un nucli de ferro.
  • Transmissió: El procés que consisteix a enviar o moure electricitat d’un punt a un altre; es defineix com la part de les línies d’alta tensió d’una empresa pública d’electricitat des de la barra col•lectora de la central elèctrica fins a l’últim transformador anterior a la connexió del client.
  • Turbina: Dispositiu per convertir la circulació d’un fluid (aire, vapor, aigua o gasos calents) en moviment mecànic.
  • Turbina Francis: Tipus de turbina hidroelèctrica que conté una roda mòbil amb passatges d’aigua formats per àleps o paletes corbes. Quan l’aigua travessa la roda mòbil i passa per damunt de les superfícies corbes la fa girar. Un eix transmet el moviment de rotació a un generador.
  • Turbina Kaplan: Classe de turbina que té dos àleps de pas regulable. Pot tenir comportes per controlar l’angle d’alimentació de líquid als àleps.
  • Turbina Pelton: Tipus de turbina hidroelèctrica d’impuls en què l’aigua passa per broquets i copeja contra copes disposades en la perifèria d’una politja fixa o roda, de la qual cosa resulta la rotació de la politja i la producció d’energia mecànica. La politja es troba fixa a un eix, que transmet el moviment rotatori de la turbina a un generador. Se sol utilitzar per a aplicacions de grans salts i poc cabal.

V

  • Velocitat de connexió automàtica: La velocitat mínima del vent a la qual la turbina eòlica comença a produir energia utilitzable.
  • Velocitat de tall: La velocitat màxima del vent a la qual la turbina eòlica deixa de produir energia.
  • Vida útil de disseny: Temps durant el qual s’espera que un sistema o electrodomèstic (o un component) funcioni a la seva capacitat nominal o de disseny, sense necessitat de més reparacions.
  • Volt (V): Unitat de tensió, unitat de força elèctrica equivalent a la quantitat de força electromotriu que provoca el flux d’un corrent estable d’un ampere contra una resistència d’un ohm.
  • Voltatge: Quantitat de força electromotriu, mesurada en volts, que hi ha entre dos punts.
  • Voltímetre: Aparell per mesurar la tensió entre dues línies.

W

  • Watt: Unitat de potència del Sistema Internacional d’Unitats. El seu símbol és W. És l’equivalent a 1 joule per segon (1 J/s). Expressat en unitats utilitzades en electricitat, el watt és la potència produïda per una diferència de potencial d’1 volt i un corrent elèctric d’1 ampere (1 VA).
  • Watt-hora: Unitat de consum elèctric d’un watt durant una hora.

X

  • Xarxa de distribució: Part d’un sistema de subministrament d’electricitat que s’utilitza per proporcionar electricitat des de diferents punts del sistema de transmissió als consumidors.
  • Xarxa fotovoltaica: Grup de mòduls fotovoltaics solars connectats entre si.
  • Xarxa de terres: Xarxa independent del subministrament d’energia elèctrica que permet connectar-hi les carcasses metàl•liques per protegir l’usuari.

Fi del contingut principal