Saltar navegació. Anar directament al contingut principal

Història

Comença el contingut principal

Ressenya històrica

Els anys 1858 i 1870 es constitueixen, respectivament, la Sociedad Comanditaria González Alegre y Polo a Oviedo i la Compañía Menéndez Valdés a GijónEls anys 1858 i 1870 es constitueixen, respectivament, la Sociedad Comanditaria González Alegre y Polo a Oviedo i la Compañía Menéndez Valdés a Gijón.

L’objecte social de totes dues era la producció i l’expansió del gas per a enllumenat públic mitjançant forns de retorta d’hulla. El 1900 totes dues es converteixen en Popular Ovetense i Popular de Gas y Electricidad.

El març del 1913 el senyor Policarpo Herrero y Vázquez, el senyor José Tartiere Lenegre i el senyor Narciso Hernández Vaquero y Franco concerten amb el senyor Ignacio Herrero de Collantes, marquès d’Aledo, el senyor Martín González del Valle y Fernández Miranda, marquès de la Vega de Anzo, el senyor Celestino García López, el senyor José Gonzáles Herrero i Benito Collera y Duyos, la constitució de la Sociedad Civil Privada de Saltos de Agua de Somiedo, tenint com a finalitat l’aprofitament hidràulic dels llacs i rius d’aquest consistori, que s’havien estat estudiant des del 1907.

L’abril del 1914 la junta de Saltos de Agua de Somiedo té present la venda de l’energia que produeix, i és el senyor Narciso Hernández Vaquero y Franco qui està en negociacions amb la Sociedad Popular Ovetense, constituïda el 1898, per signar un contracte de subministrament de força. També el senyor Policarpo Herrero Vázquez intenta interessar la distribuïdora en els salts de Somiedo. El projecte de contracte de subministrament de força i canvi d’accions s’aprova en la junta del 16 d’abril del 1914, intercanviant a l’hora entre dues-centes i quatre-centes accions per a quan es constitueixi en societat anònima la Sociedad Saltos de Somiedo.

El 25 d’octubre del 1919 la junta es reuneix a Oviedo per intentar constituir-se en societat anònima, “toda vez que se había comenzado la explotación de la primera parte del salto y se habían obtenido al efecto los beneficios de la ley de 2 de marzo de 1917 sobre protección a las nuevas industrias”. S’estableix com a acord que la Sociedad Civil Privada de Saltos de Agua de Somiedo continuarà com a tal fins al 31 de desembre del 1919 i que la societat anònima començarà la seva nova vida el dia 1 de gener del 1920, amb la denominació Hidroeléctrica del Cantábrico - Saltos de Agua de Somiedo.

El 23 de novembre del 1919 es reuneixen el senyor Policarpo Herrero Vázquez i el senyor Narciso Hernández Vaquero y Franco amb representants de la Sociedad Electra Asturiana, creada a Oviedo el 1899, que té com a president el senyor Martín González del Valle y Fernández Miranda, marquès de la Vega de Anzo, i de la Sociedad Popular Ovetense, per comprar a la Sociedad Electra Asturiana tots els seus béns i drets per un import de tres milions de pessetes. Dos milions els pagaria la Sociedad Popular Ovetense per la central tèrmica, les xarxes i contractes a Oviedo. L’altre milió el pagaria Saltos de Agua de Somiedo pel salt de Las Caldas i la línia fins a Oviedo.

La Sociedad Civil Privada Saltos de Agua de Somiedo queda dissolta l’1 de gener del 1920, en constituir-se la societat anònima Hidroeléctrica del Cantábrico - Saltos de Agua de Somiedo, tal com consta en acta de la reunió general dels partícips fundadors de la primera a la qual concorren el senyor Policarpo Herrero Vázquez, el senyor Ignacio Herrero de Collante, el senyor Martín González del Valle y Fernández Miranda, el senyor Celestino García López, el senyor Benito Collera i el senyor Narciso Hernández Vaquero y Franco. El capital serà de 10 milions de pessetes dividits en 20.000 accions de 500 pessetes, a més de 5 milions de pessetes en 10.000 obligacions de 500 pessetes.

El 1965 comença la producció de “gas ciutat”, fabricat mitjançant el procés de cracking tèrmic de gasolines lleugeres (fabricació de gasos mitjançant l’escalfament de gasolines).

El 1978 es presenta el projecte de construcció de dues plantes urbanes per a la producció i el subministrament d’aire propanat.

En el període 1979-1980 s’obtenen les corresponents concessions per al subministrament d’aire propanat a Gijón i Oviedo, respectivament. El 1984 totes dues plantes entren en funcionament.

El 23 de juliol del 1985 se signa el Protocol d’Intencions per al desenvolupament del gas natural canalitzat a Espanya entre el MINER i les diferents companyies d’àmbit regional. En aquell mateix any, les vendes totals de gas manufacturat al Principat d’Astúries van pujar a 226 milions de tèrmies.

El 1986 s’aprova el pla de gasificació del Principat d’Astúries per a la introducció del gas natural.

El 1987 es constitueix HidroCantábrico Gas de Asturias, filial al 100% d’HidroCantábrico, amb un capital social de 10.000.000 de pessetes i l’objectiu de promoure les vendes de gas natural al Principat d’Astúries.

HidroCantábrico Gas de Asturias, en col·laboració amb l’empresa italiana Italgas, comença la conversió de les instal·lacions domèstiques per adaptar-les al consum de gas natural.

L’any 1989 es completa l’operació de transformació de les instal·lacions existents i Oviedo i Gijón comencen a consumir gas natural. A partir d’aquest moment, es tanquen les plantes d’aire propanat i s’inicia un procés d’expansió del gas natural gràcies tant a les seves excel·lents qualitats com a l’eliminació de restriccions de producció de les instal·lacions necessàries en processos anteriors. El novembre del mateix any té lloc l’arribada del gas natural al Principat, amb la finalització de les obres del gasoducte Burgos-Cantàbria-Astúries fet per ENAGAS.

El 1990 és el primer any en què es va poder donar servei a tots els clients amb gas natural; HidroCantábrico Gas de Asturias ha fet un esforç inversor continuat per a l’extensió de les seves infraestructures a tots els municipis del Principat.

L’origen de la distribuïdora EDP NATURGAS ENERGÍA era el 2003 l’empresa pública Naturcorp, constituïda per les quatre societats gasistes dedicades a la distribució de gas natural al País Basc: Bilbogas, Gasnalsa, Donostigas i Gas de Euskadi.

El Govern basc, mitjançant un concurs públic, va vendre la majoria accionarial de Naturcorp a la que era llavors Hidrocantábrico.

EDP va aconseguir el 2004 una participació accionarial del 95% del que avui és el grup a Espanya.

Els pioners

Policarpo Herrero Vázquez Policarpo Herrero Vázquez

Fundador i president 1913-1929.

Retrat per Nicolás Soria (Pinacoteca de l'Ajuntament d'Oviedo).

Narciso Hernández Vaquero y FrancoNarciso Hernández Vaquero y Franco

Fundador i president 1939-1958. Des d’aleshores, president d’honor fins a la seva defunció.

Oli per Joaquín Vaquero (Pinacoteca d'HidroCantábrico).

Ignacio Herrero de Collantes Ignacio Herrero de Collantes

Marquès d'Aledo.

President 1929-1939.

José Tartiere Lenegre José Tartiere Lenegre

Fundador d'HidroCantábrico.

Primeres instal·lacions

El Salto de La Malva

La primera instal·lació generadora d’energia hidràulica va iniciar la seva explotació el 1917, i va ser de l’empresa Saltos de Agua de Somiedo. Consistia en la presa daigües del riu dEl Valle, el canal de conducció del riu Sousas, la central, la línia de conducció a Oviedo i Gijón i la subcentral d’Oviedo.

El 1920 se’n duu a terme l’ampliació, amb obres als llacs de Somiedo, el canal d’Arroyo de la Braña i el canal del riu Saliencia. El 1921 es posa un nou transformador al salt de La Cueva de la Malva. Fins al 1940, quan es van acabar les obres. El 1951 arribaria a una producció de 44.027 MWh.

El Salto de la Malva

El Salto de La Riera 

Salt complementari al de la Malva, empra aigua dels rius Somiedo i Saliencia. Aquesta aigua és recollida per dues preses, aixecades a uns 200 metres del desguàs del salt de La Malva.

El 1930 van començar les obres del salt pel túnel per a la desviació del riu, però es van suspendre el febrer del 1933. L’explicació de la suspensió va ser el col·lapse de consum a partir de l’any 1931.

El 1940 es van reprendre les obres perquè s’esperava un augment de la demanda d’energia. El 30 de gener del 1946 es va posar en marxa el primer grup generador, mentre que el segon va començar a funcionar el 19 de març. Pel que fa al tercer grup, pensat com a reserva, es van fer proves al setembre. En acabar l’any seguia sense funcionar, per defectes de l’alternador, tot i que es pot dir que l’obra està acabada.

El Salto de la Riera

El Salto de Priañes 

Situat al municipi d’Oviedo, consta de dues preses, una sobre el riu Nalón, per al transvasament de les aigües al riu Nora, i una altra sobre aquest riu, per abocar a peu de presa l’aigua de tots dos rius.

Les obres del salt van començar l’abril del 1945; es preveia posar-les en servei el 1948, però aquest pla no es va poder complir a causa de les dificultats per proveir-se de maquinària i de les restriccions amb les importacions.

El 1948 es tenia el propòsit d’acabar l’obra i que quedés només el muntatge de maquinària. Veient les dificultats dels permisos d’importació, es va disminuir el ritme de les obres.

Fins que el 31 de març del 1953 es van acabar les obres i es van incorporar a la producció de l’empresa 10600 Kva. En la dècada de 1960 la central es va ampliar, i el juliol del 1967 es va connectar a la xarxa Priañes II.

El Salto de Priañes

Fi del contingut principal